TEMPS D'ECONOMIES CONSERVATIVES
Hi va haver-hi una època passada en la que la reparació era una qüestió fonamental i inexorable, quan un aparell, eina o màquina s'espatllava.
En aquells temps, la mà d'obra en relació amb el cost dels materials, era totalment favorable per a la dinàmica de les reparacions, no pas fou un fet d'economia circular, eco-ambiental o cultural el què propiciaba aquesta tradició.
D'una banda els productes eren menys tecnificats i perdurables, evidentment per uns processos de fabricació no tant acurats com els actuals pel que fa als controls de qualitat i la durabilitat dels elements que els composaven.
Era inconcebible no reparar desde la cremallera d'una faldilla, fins a un motor de rentadora o un altaveu d'un reproductor musical.
Eren temps de conservació, de cura, d'economia de subsistència, d'agraïment i conservació. Res a veure amb l'obsolescència programada o la mentalitat del "fer servir i tirar".
Temps de quan s'apreciaven i respectaven les coses fetes amb hores i hores de dedicació de persones d'ofici.
Tot torna...
TEMPS D'ECONOMIES OBSOLESCENTS
Diuen d'una bombeta incandescent que porta encesa més de cent anys i mai s'ha apagat... és realment una "lliçó" de com es pot consumir i produir a un ritme menys accerelat que ens fa mal a tots, però sobretot a la finitud de món que tenim.
De vegades no veiem com de fràgil és un eco-sistema tancat en una bombolla que sura l'espai buit fred i inert.
De vegades no ens posem en consciència de com estem cremant diners i recursos de tota mena, amb l'afany de la "moda".
Diuen que un altre forma de produir és possible i canviar el paradigma de l'obsolescència programada, sense parar la màquina de la productivitat i economia mundial, que de fet s'ha de cuidar i sobretot regenerar cap a noves formes més respectuoses i favorables en un societat-món en constant expansió.
I ella segueix...
I com repensar...
TEMPS D'ECONOMIES CIRCULARS
Ara que ens hem adonat de la problemàtica de consumir desmesuradament i ara que tenim el problema a sobre, ens ha vingut a l'inconscient col.lectiu un nou "slogan", el fet circular.
Allò que ens dóna la Natura i allò que li volem retornar,
Una #EconomiaCircular seria com un "cercle viciòs", teòricament infinit o amb en límit dels propis materials de "fabricar-usar-desmuntar-retornar-fabricar", en un bucle constant i sense produir contaminants.
Una mena de paradigma de "els materials no es creen, sols es transformen", fent servir l'analogia de la frase d'Einstein amb l'energia.
Paral.lelament posar en valor i tenir una actitud enfocada a l'economia local i de proximitat, que respecta la despesa energètica i ens estalvia hores i hores de trànsit de mercaderies i serveis.
Refem-nos...
TEMPS D'ECONOMIES PERDURABLES
Així doncs, ben entrats en la mentalitat del "fem-ho nosaltres mateixos", amb els nous canals de comunicació-informació i la voluntat, podem "auto-reparar-nos" sense límits.
Ja la tenim aquí, una nova revolució de les consciències que ens farà conviure amb més equilibri amb el conjunt de factors de la "finitud" del món on vivim i treballem.
Una fórmula en la que tota la Indústria haurà d'adaptar-se, escalant de les cadenes de producció als processos de valor afegit, respectuosos amb el criteri circular.
Josep Maria Mas
INSMUN, s.l. - Instal.lacions i Muntatges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada